[Entrada 63]
Llei natural
Fa pocs dies llegia la següent afirmació en defensa del, mal anomenat, "bé comú": La llei de l'home, que ens protegeix de la llei natural, del poder del més fort.
En primer lloc crec que l'autor de la frase confon conceptes ja que s'entén que la llei natural és aquella que invoca un ordre racional, de valor per a tot home, segons el qual han d’ésser configurats tant el comportament de l’individu com les relacions socials dins la comunitat humana. Mentre que aquest poder del més fort sembla fer referència als estats salvatges on imperen simplement les lleis de la natura.
Tot i que em sembla més que evident que a la natura no triomfa el més fort sinó qui millor s'adapta. Aquest és el principi bàsic de l'evolució de les especies. Un exemple del que vull dir el tenim en el dinosaures. Van ser els més fort, però es van extingir... També Neandertal era més robust i tenia el cervell més gran que Sapiens, però es va extingir. Aquests fets deixen en entredit que a les lleis de natura, en el món salvatge, hi imperi la llei del més fort.
No negaré que en determinats entorns del món animal aquest principi del més fort sigui una estratègia d'èxit, en moltes de les societats animals el lideratge s'assoleix a base de demostrar ser el més fort. Aquesta estratègia, per posar un exemple, permet millorar la especie quan serveix per a la tria del mascle dominant.Pel que fa a les societats humanes d'abans del Neolític es creu que eren organitzacions tribals de tipus igualitari. D'això en vaig parlar en una sèrie de quatre post que vaig publicar amb el títol genèric "Societats igualitàries" entre el 12 i el 24 de març d'enguany. En aquestes societats el lideratge no s'assolia segons aquest principi del més fort, sinó més aviat per raons d'habilitat i idoneïtat i podia dependre de la tasca a liderar (cacera, recol·lecció, trasllat nòmada, etc.) Les desigualtats socials, la submissió, els exercits, etc. no van aparèixer fins al Neolític i no va ser fins llavors que es va imposar la llei del més fort, del més poderós, entre el humans.
En conclusió, sens dubte la llei de l'home va contra la llei natural, però no ens protegeix del poder del més fort, sinó al contrari, cada dia veig més clar que serveix per sotmetre'ns als poderosos, és a dir, als interessos dels qui controlen la riquesa sota l'excusa del "bé comú".
Una abraçada.
Ley natural
Hace pocos días leía la siguiente afirmación en defensa del mal llamado "bien común": La ley del hombre, que nos protege de la ley natural, del poder del más fuerte.
En primer lugar creo que el autor de la frase confunde conceptos ya que se entiende que la ley natural es aquella que invoca un orden racional, válido para todo hombre, según el cual deben ser configurados tanto el comportamiento del individuo como las relaciones sociales dentro de la comunidad humana. Mientras que este poder del más fuerte parece hacer referencia a los estados salvajes donde imperan simplemente las leyes de la naturaleza.
Aunque me parece más que evidente que en la naturaleza no triunfa el más fuerte sino el que mejor se adapta. Este es el principio básico de la evolución de las especies. Un ejemplo de lo que quiero decir lo tenemos en el dinosaurios. Fueron los más fuerte, pero se extinguieron... También Neandertal era más robusto y tenía el cerebro más grande que Sapiens, pero se extinguió. Estos hechos dejan en entredicho que en las leyes naturaleza, en el mundo salvaje, impere la ley del más fuerte.
No negaré que en determinados entornos del mundo animal este principio del más fuerte sea una estrategia de éxito, en muchas de las sociedades animales el liderazgo se logra a base de demostrar ser el más fuerte. Esta estrategia, por poner un ejemplo, permite mejorar la especie cuando sirve para la elección del macho dominante. En cuanto a las sociedades humanas anteriores del Neolítico se cree que eran organizaciones tribales de tipo igualitario. De eso hablé en una serie de cuatro post que publiqué con el título genérico "Sociedades igualitarias" entre el 12 y el 24 de marzo de este mismo año. En esas sociedades el liderazgo no se alcanzaba según este principio del más fuerte, sino más bien por razones de habilidad e idoneidad y podía depender de la tarea a liderar (caza, recolección, traslado nómada, etc.) Las desigualdades sociales, la sumisión, los ejercidos, etc. no aparecieron hasta el Neolítico y no fue hasta entonces que se impuso la ley del más fuerte, del más poderoso, entre los humanos.
En conclusión, sin duda la ley del hombre va contra la ley natural, pero no nos protege del poder del más fuerte, sino al contrario, cada día tengo más claro que sirve para someternos a los poderosos, es decir, a los intereses de quienes controlan la riqueza bajo la excusa del "bien común".
Un abrazo.
Interessant reflexió, i crec que és un tema que està molt d'actualitat. Crec que la llei hipotecària espanyola (encara que és antiga) seria un exemple d'una llei de l'home feta per al benefici d'aquells pocs que diuen treballar pel bé comú. I m'has fet reflexionar sobre què significa exactament "ser fort" entre els humans, perquè en la naturalesa hi ha la força física, és obvi, però els éssers humans tenim, a més, força mental, intel·ligència, astúcia, estratègia, capacitat de resistència. .., i David pot vèncer a Goliat. Jo tenia una professora que deia que la violència és el llenguatge dels governs febles. Per tant, ¿qui és el més fort?. Penso que el dia que el poble, la gent, "els febles", s'adonin que realment són ells els forts estaríem més a prop d'una societat basada en el bé comú entès com la felicitat de tots. Una forta abraçada, Josep.
ResponEliminaTotalment d'acord amb la teva reflexió. Jo vaig sobreentendre que l'autor de la frase es referia a força física.
EliminaTnes tota la raó amb aquesta idea de que la força és nostra, del oprimits i quel dia que veiem la força que tenim canviaran moltes coses.
Moltes gràcies per l'aportació d'aquest comentari.
Una abraçada.